viernes, 5 de febrero de 2010

Carta d'un Metge de Família rebutjant els incentius econòmics per reduir les baixes laborals

ORIGEN: http://dempeus.nireblog.com/post/2010/01/23/carta-dun-metge-de-familia-rebutjant-els-incentius-economics-per-reduir-les-baixes-laborals

Carta d'un Metge de Família rebutjant els incentius econòmics per reduir les baixes laborals
collectiu @ 12:13
No és la primera vegada que al nostre bloc ens hem fet ressò dels incentius atorgats als metges de família per reduir les baixes laborals.  Los médicos curan, no son policías ni burocrátas. La SS incentiva a los médicos para recortar las bajas laborales.

La Focap ha publicat la carta argumentada del Dr. Francesc Borrell Carrió en resposta cívica als incentius que ja fa dies es varen anunciar que es donaries als metges de família en funció de"l'estalvi" en baixes laborals que facin. Sobre aquest tema consulteu el post, en una entrada que manté tota la vigència, però ara toca sentir parlar un membre del Fòrum Català d'Atenció Primària, que té un lema que ens agrada de manera especial: "Per una Atenció Sanitària centrada en les persones".

I la carta del Dr. Borrell que fa honor al lema del FoCAP, és aquesta:

 

ELS METGES DE FAMILIA REBUTJEM INCENTIUS ECONÒMICS QUE PUGUIN EROSIONAR DRETS FONAMENTALS DELS TREBALLADORS, COM ARA EL DRET A LA BAIXA LABORAL

 



Francesc Borrell Carrió
Metge de Familía
Cornellà de Llobregat

Sembla que en algunes comunitats autònomes, entre elles les de Madrid i Catalunya, els metges de família anem a percebre una quantitat de diners en funció d'haver disminuït els dies de baixa laboral (1).

La notícia ens ha sorprès als propis metges d'aquestes comunitats, entre altres raons perquè de ser certa obre la caixa de Pandora d'un tema enverinat i complex. En efecte, els metges no podem admetre un incentiu que pot erosionar un dels drets més sagrats del treballador, el dret a ser protegit en cas de malaltia. És ben cert que una minoria de treballadors abusa d'aquest dret, i com en moltes altres circumstàncies semblants bé farà l'Administració de perseguir aquests abusos si hi fossin. No obstant això a ningú se li ocorreria incentivar econòmicament els jutges perquè disminuïssin els dies de presó, per tal d'alleugerir els comptes de l'Estat. Valgui el símil perquè els metges també hem de jutjar si un pacient està capacitat o no per treballar, el que a vegades no és gens fàcil. Com demostrar que aquest treballador de la construcció no té els marejos que diu tenir, i que li impedeixen pujar a la bastida, o que aquesta altra dona embarassada no té les contraccions uterines que diu tenir? No anem a perdre de vista un detall de la major importància: els responsables legals d'una alta precipitada que produeixi danys irreparables serem nosaltres, els metges de família, i cap gestor ni director donarà la cara per nosaltres. En aquestes circumstàncies produeix estranyesa que es destini diners per a "persuadir" als metges que forcem altes, quan un dels motius pels que s'allarguen són les llistes d'espera per fer proves diagnòstiques, intervencions quirúrgiques o visites a serveis especialitzats. No seria molt més raonable que aquests diners es destinessin a millorar aquestes prestacions, reforçant circuits especials per atendre pacients laboralment actius? Els mateixos pacients serien els primers a agrair-ho.

Recordem per acabar aquestes reflexions que l'any 2007 alguns metges de família de l´ Institut Català de la Salut varem denunciar a les Comissions Deontològiques dels nostres escoles un incentiu similar. Finalment aquest incentiu va ser retirat entre d’altres raons perquè conduïa al col•lapse d'algunes especialitats. En efecte, el metge de família té al seu abast un mecanisme que li permet acomplir amb el propòsit de minvar els dies de baixa sense discussions ni males cares amb el pacient: trametre una baixa laboral previsiblement llarga a l'especialista corresponent. Per exemple, un procés meniscal en espera d'intervenció es transferirà al traumatòleg, una lumbàlgia en embarassada al tocòleg, etc., Amb el consegüent alleugeriment en els indicadors del metge de família, a costa, això sí, del col•lapse dels especialistes. Malauradament no va ser un criteri de deontologia mèdica el que va fer retirar aquest incentiu, sinó una cosa tan electoral com les llistes d'espera. No obstant això qui subscriu aquestes línies estaria també en contra de "fer trampes" en aquest assumpte. Des del meu punt de vista els metges de família, en cas que l'Administració ens ofereixi un incentiu d'aquest tipus, hem d'ignorar completament i actuar amb caràcter general com si no existís. Fins i tot seria bo penjar a les portes dels nostres despatxos una nota informativa adreçada als nostres pacients, informant que rebutgem aquest incentiu i que les baixes i altes les donarem amb criteris estrictament mèdics.

(1) El País, 23/12/2009 La Seguretat Social paga als metges perquè donin menys baixes. Elena G. Sevillano.

PD.- Aquest escrit va ser remés el dia 24/12/2009 a El Pais per ser publicat ni que fos com Carta al Director. Tanmateix aquest diari va preferir publicar sobre aquest tema altres cartes de ciutadans indignats amb els metges “comissionistes”.

Francesc Borrell i Carrió
Metge de Família. EAP Gavarra. Cornellà de Llobregat

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Por favor, aunque lo acepte preferiría que los comentarios no estén hechos por Usuarios Anónimos. Poned al menos un nombre y lugar de procedencia al cuerpo de su comentario. Sino no serán aceptados. Gracias