La desgravación fiscal de los seguros privados descapitaliza la Sanidad Pública

ORIGEN: http://dempeus.nireblog.com/post/2011/01/16/la-desgravacion-fiscal-de-los-seguros-privados-descapitaliza-la-sanidad-publica


Davant la recomanació del conseller de Salut que els catalans contractin una mútua privada per a cobrir la seva atenció sanitària, les companyies asseguradores es freguen les mans i les companyies de capital risc frissen per entrar en aquest "mercat" .

Però les reaccions no s'han fet esperar, la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública ha emés el següent comunicat:  

La desgravación fiscal de los seguros privados descapitaliza la Sanidad Pública

Se ha vuelto a poner en circulación una vieja propuesta de quienes fomentan la privatización de la sanidad: la desgravación fiscal del 25% de las cuantías de los seguros sanitarios privados, desgravación que desapareció en los años 90 del siglo pasado.

Estas desgravaciones tienen dos efectos negativos:

El primero es que suponen la subvención de todos los ciudadanos de los seguros de algunas personas, lógicamente de aquellas que tienen mayores ingresos pues son las que se pueden permitir un aseguramiento privado, lo que parece claramente irracional y desde luego atenta contra la equidad.

El segundo, y el mas importante, es que reduce los ingresos fiscales a costa de favorecer el aseguramiento privado, es decir los beneficios de estas empresas. Disminuir los ingresos fiscales supone de manera clara poner en peligro la sostenibilidad del mantenimiento de los servicios públicos. Es obvio que si queremos tener servicios públicos de calidad, entre ellos el sanitario, es imprescindible garantizar los recursos necesarios para ello, y por lo tanto la fiscalidad. El asunto es aún mas preocupante si se tiene en cuenta que nuestro país tiene una presión fiscal (en % sobre el PIB) nueve puntos inferior al promedio de la Unión Europea de 27 países.

Resulta también paradójico que estas propuestas surjan desde responsables de las administraciones sanitarias que, en principio son los responsables de garantizar la calidad de los servicios sanitarios públicos, porque parece que quieren obviar su responsabilidad de proveer unos buenos servicios sanitarios públicos para toda la ciudadanía, derivando un mayor porcentaje de población hacia el sector privado.

Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública
14 de enero de 2011

També des del Focap han comentat les controvertides declaracions del conseller en el programa Àgora i al final li recorden que ja ara no és el president d'una patronal privada i que ara li toca vetllar per la salut de tots els catalans.

“EVIDENTMENT”, PERÒ QUE NO ENS DONIN GAT PER LLEBRE

El conseller de Salut recomana que els catalans contractin una mútua per a cobrir la seva atenció sanitària.

En el programa “Àgora” de TV3, de dilluns 10 de gener, el conseller de Salut ha recomanat de forma explícita i rotunda que els ciutadans de Catalunya es facin d’una mútua privada. Encara que ha aclarit que aquests ciutadans ho faran com a expressió d’una lliure elecció (només faltaria que fos obligatori...) i no per una disminució de la qualitat dels serveis sanitaris públics, l’afirmació ens preocupa profundament.

No és que el conseller vegi amb bons ulls que un ciutadà pugui, lliurement, disposar d’una assegurança de salut privada, sinó que ho recomana explícitament i ho fa com a “solució pel sistema de salut pública”.

Ens sembla poc congruent. Les millores per al bon sistema sanitari públic amb què comptem, segons el nou conseller, passen per promoure que, qui pugui, l’abandoni i opti pels serveis privats...? Si el sistema sanitari públic és de bona qualitat, quina raó té el conseller per recomanar a un ciutadà que contracti els serveis d’una mútua? Coneix el conseller les evidències internacionals que contradiuen la creença que els serveis sanitaris privats suposen un estalvi pel sistema sanitari públic?

Encara algunes preguntes més que ens venen al cap com a professionals de l’atenció primària, que coneixem bé el que passa a la realitat quotidiana quan un ciutadà usa serveis d’una mútua privada...:

S’assegurarà que la mútua privada cobreixi tots els serveis de salut amb la mateixa amplitud que fa el servei públic?
Les prescripcions i indicacions de proves complementàries que facin els metges de la mútua també seran a càrrec dels serveis públics? Farem de “secretaris” els professionals dels EAP per a “facilitar” aquestes recomanacions?
Quan des d’una mútua s’indiqui a un ciutadà la necessitat d’una intervenció i aquest opti per fer-la en els serveis públics, se li facilitarà fer-ho amb més diligència que als altres ciutadans que no paguen una mútua?
Promourà el Conseller, com es fa en els serveis públics, l’ús eficient dels recursos per part dels professionals de les mútues? (farmàcia, proves complementàries, etc.)
Quines implicacions tindrà que un percentatge (alt) de pacients tingui mútua?
Pot ser que ara el sistema públic es converteixi com una "segona opinió"?
S’ha estudiat si això comportarà una duplicitat de la despesa?
Per què hem de ser els metges del sistema públic responsables d’una incapacitat laboral d’una persona diagnosticada, tractada i seguida en una entitat privada?
On queda situada l’equitat si s’implanten aquestes propostes?
Des del FoCAP li demanem també al conseller de Salut que recordi als ciutadans que els professionals d’un EAP públic:

No han de donar continuïtat al pla de cures establert per professionals d’una mútua privada - No s’han de fer responsables de la prescripció d’un altre professional i, per tant, no han de fer les receptes indicades en una mútua
No s’han de fer responsables de les indicacions d’altres professionals i, per tant, no ha de sol·licitar en el sistema públic proves complementàries (analítiques, radiografies, TAC, etc.) o visites a atenció secundària sol·licitades per serveis privats.
També li demanem que recordi a tots els ciutadans que quan un professional d’un EAP es nega a fer qualsevol de les anteriors actuacions, no tan sols no li està denegant cap dret al ciutadà sinó que està complint amb el seu deure de vetllar per la qualitat i eficiència dels serveis de salut públics, en benefici de tots.

La situació econòmica és difícil, ho sabem. Les crisis ens ofereixen una oportunitat de canvis per millorar, però també suposen amenaces si les solucions no s’encaren bé. Se’ns poden fer veure unes determinades solucions com les úniques possibles i ser l’excusa per imposar unes mesures que responen més a la satisfacció d’interessos privats o al compliment de certes ideologies (neoliberalisme, aprimament de serveis públics, cadascú que s’espavili amb allò que té…) que no pas donar resposta a les necessitats de salut dels ciutadans, tots, els més rics i els més pobres.

Hi ha moltes mesures que s’estan proposant fa temps. Des dels informes d’experts (coneguts com a « Informes Vilardell », a les propostes del FoCAP «En temps de crisi més atenció primària» fetes per professionals sanitaris i altres, basades en arguments rigorosos i experiències avaluades d’altres sistemes sanitaris i en la defensa de principis, fins ara de gran valor en la nostra societat, com l’equitat.

Que no ens donin gat per llebre. Cal canvis, d’acord, però no qualsevol canvi, sinó els millors canvis per poder mantenir les actuals qualitats del sistema de salut amb una millor gestió i distribució dels recursos que disposem. Sr. Conseller, ara no és president d’una patronal privada, ara li toca vetllar per la salut de tots els catalans.

Faci-ho, sisplau.

La Junta Directiva del FoCAP Gener de 2011